jueves, 28 de abril de 2011

FEM SONAR LES CASSOLES CONTRA LES SEVES TISSORES





Cassolada en defensa dels drets socials


Devant les retallades, defensem els nostres drets!


L'arrivada del govern de Ciu suposa un increment en la agresivitat de l'estratègia anti-crisi que a nivell de l'Estat té al PSOE com a principal valedor.


Aquesta estratègia es basa en l'aplicació d'una serie de mesures que estàn suposant que el pes de la factura de l'endeutament que ha generat la crisi recaigui sobre les classes populars, que són, alhora, les més afectades per la situació económica.


Les retallades dels recursos destinats a finançar el conjunt dels drets socials esdevé l'única resposta que, el que es vol anomenar el "govern dels millors", és capaç de plantejar. Així constatem com es precaritzen i es privatitzen drets socials fonamentals com l'educació, les pensions o la sanitat i es precaritzen i endureixen les condicions laborals per la majoría de la població mentre assistim, amb incredulitat, a l'anunci de la reducció dels impostos per als més rics de la societat, o veiem com, en un moment de manca d'ingresos públics, s'elimina l'impost de succesions pels que més tenen.


Des de la nostra condició de ciutadans i ciutadanes no podem acceptar que el pes de la crisi recaigui sobre els més febles de la societat. És totalment injust que siguem les classes populars les que veiem com es destrueix el nostre futur i el de les properes generacions per fer front a una crisi que nosaltres no hem causat. Mentre, per altra banda, veiem amb impotència com els recursos de tots es destinen a ajudar els sector de l'economía (bancs, caixes, constructores, etc.) causants de la crisi actual i que durant força anys van acumular ingents beneficis gràcies a l'eplotació dels treballadors i a les condicions usureres de les hipoteques.


Els drets socials (educació, sanitat, pensions) públics i de qualitat són la única garantía que ens permet pensar en una societat a l'empara de l'agresivitat del mercat.


No ens resignem a acceptar la mort d'una societat on totes les persones independenment de la seva condició social i econòmica disposàvem d'uns drets bàsics que ens permetíen viure amb seguretat. No podem admetre que el projecte de societat del futur sigui el de la societat-hipermercat on l'educació, les pensions i la sanitat esdevinguin una mercadería més només a l'abast dels que tinguin recursos.


Els drets socials són el patrimoni que ens han deixat generacions de persones lluitadores que pensaven i defensaven una societat per tothom. Per dignitat i justícia, defensem-los!


I aquest diumenge, recorda la convocatòria de l'1 de maig a Ponent: Contra la Crisi, és hora de passar a l'acció. 12:00 h. Plaça del Treball. LLeida


http://www.cgtlleida.org/node/560

lunes, 25 de abril de 2011

CINE-FÒRUM EL DIVENDRES 29 D'ABRIL



Als Estats Units 50 milions de persones no disposen d'una atenció sanitària adequeada. Ni tan sols la ciutadanía que té contractada una assegurança té garantida l'assistència: les grans empreses del sector ja s'encarreguen de posar tots els obstacles possibles per no pagar aquélles intervencions o tractaments més cars. Amb resultats literalment letals, en molts casos.

En un context de retallades i privatització del nostre sistema sanitari, és una bona oportunitat, reflexionar sobre els beneficis d'alló públic i sobre una opinió ben estesa, i no massa fonamentada, sobre el mal funcionament i abús dels serveis de salut a casa nostra.

Carreguem-nos d'arguments i debatim per lluitar en defensa de la sanitat pública.


Día: 29 d'abril 2011

Hora: 20:00 h.

Lloc : Carrer Hostal, 3, baixos. La Bordeta. LLeida.

Organitzen: Assemblea Ciutadana de Ponent i Banc del Temps La Bordeta.

martes, 12 de abril de 2011

RECOMANACIÓ DE LLIBRES:NOS MATAN Y NO ES NOTICIA

"Desde agosto de 1996 hasta el 30 de mayo de 1997 se desencadenaron una serie de acontecimientos en el conflicto colombiano de los cuales yo creía ser un mero espectador. Los hechos, aparentemente tan lejanos, tocaron a mi puerta y cambiaron mi vida cotidiana hasta el punto de tener que optar por el exilio. Exilio que no equivale a silencio." Ricardo Ferrer y Nelson Restrepo denuncian de forma rotunda la política paramilitar de masacres y desplazamientos forzados a la que es sometida la población civil de Colombia. Mientras, Álvaro Uribe, responsable directo de esa política, recibe premios a la libertad en Europa. Ricardo es testigo y sobreviviente de las masacres en el río Atrato, Colombia. Nelson, es investigador social de derechos humanos, abogado y politólogo.Actualmente en el exilio. Según un informe de Justicia y Paz, desde 1996, en Colombia, en los distritos de Jiguamiando y Curvarado, los paramilitares decapitaron al lider comunitario Marino López Mena. Muchos campesinos huyeron. Los "paras" fuerzan a los titulares de las tierras a vender y/o abandonar sus propiedades. Urapalma, una de las compañías del área, ha sido denunciada por diversas entidades que protegen los derechos humanos. Esta empresa toma las tierras ilegalmente y fuerza a los campesinos a abandonarlas mediante el uso de las armas. Sindicalistas han sido asesinados. Las compañías utilizan a los paramilitares para amenazar a los sindicalistas y acabar con cualquier indicio de resistencia. Los trabajadores acaban convirtièndose en esclavos. Colombia dispone en (2008) de 53 fábricas de transformación de aceite de palma en agrocarburante. Su refinamiento en Rotterdam es más barata que en Colombia. Si deseais ampliar información podéis consultar en: Entrevista "Colombia, la vena más abierta de América Latina" http://www.rebelion.org/noticia.php?id=97869 http://www.defensoria.org.co/pdf/resoluciones/defensorial/defensorial25.pdf http://www.justiciaypazcolobia.com/Operacion-Genesis-Tortura-y http://www.derechos.org/nizkor/colombia/doc/alejo3.html

martes, 5 de abril de 2011

DOCUMENTAL: "SÓC JOVE I VULL SER PAGÈS/A"


XERRADA: ENCUENTRO CON EL OTRO

Podrem veure moltes diapositives del viatge d'un anyque han realitzat en Francesc i l'Anneta, gaudir de les seves experiències amb persones de Colòmbia, Chile, Argentina entre d'altres paísos, cóm els hi ha enriquit compartir taula i sostre amb persones tan llunyanes.Podem apendre tant!!!!