Amigues i amics nostres, socies, simpatitzants, ponents de les nostres xerrades, comerciants que pengeu els nostres cartells....s'acaba un any dur per a molts de nosaltres. Altres no heu notat gaire diferències en el vostre tarannà, com comentava una noia l'altre dia en un curs al que vaig assisitir...el cas és, que l'any 2010 resulta fins i tot agresiu en preses de dicisions des de el govern central, en mirar cap un altre costat des de els sindicats majoritaris, agresiu el rescat dels bancs, agresiu el fet de voler vendre empreses estatals cap a la via privada, agresiu pel que fa a les retallades socials en el ampli sentit de la paraula, agresiu per que han volgut fer creure que els moviments socials són malèvols i nocius per la nostra societat, agresiu per que converteix l'inmigrant en "chivo expiatorio", i manipula le veritats envers aquest tema, agresiu per que afecta a la llengua catalana en les nostres escoles, agresiu perque es porta a terme a un estat d'alarma innecessari i es criminalitza a un col.lectiu més enllà del seu salari i el seu elitisme, però que serveix tot plegat com a prova per veure les reaccions del poble. Si demà qualsevol altre col.lectiu de treballadors convoca una vaga, el govern tindrà un precedent per treure al carrer l'exèrcit? és aixó el que volem veritablement?
Moltes persones treballadores, van lluitar dur, per arrivar a conseguir que nosaltres poguèsim gaudir de convenis laborals, drets laborals, llengua catalana a les nostres institucions, que puguèsim gaudir d'un alt nivell de llibertats que ara progresivament ens estàn eliminant. És aixó realment el que volem? És aixó el que realment volem deixar a les nostres filles?
Hi han sindicats que no són els majoritaris i privilegiats per l'estat, que treballan cada día perque no pedrem més drets; hi han plataformes d'afectats per hipoteques, plataformes d'aturats, plataformes diverses; assemblees ciutadanes que treballen per un altre món....
Mantenint cadasqú la seva pròpia identitat, hem de treballar per organitzar-nos, i defensar el repart del treball, un sou digne per a totes, una renda bàsica per a totes, una escola en català, una banca de totes, una agricultura i ramadería ecològica, un transport públic gratuït, en definitiva, La Dignitat d'un poble!
Res no m'agradaría tant, com veure que en especial la meva generació, reacciona i s'organitza, ens organitzem i treballem tots plegats, acceptant les nostres diferències i caminar més enllà per aconseguir un món més just i respectuós en tots els sentits.
27 de desembre de 2010
